Qui no ha sentit a dir que els immigrants abusen i col·lapsen el sistema sanitari?

Malauradament, es tracta d'un de tants rumors que afecten la població estrangera, a l'igual que aquells que diuen que no paguen impostos quan obren un negoci propi o que reben tots els ajuts dels serveis socials. I és que les dades facilitades pel CAP Olesa a l'Ajuntament conclouen que la població estrangera no col·lapsa els serveis sanitaris locals, segons ha destacat la tècnica de Diversitat i Convivència, Montse Muñoz. Segons aquestes dades, durant tot el 2010 i entre el gener i el setembre de 2011, del total de visites que va tenir el CAP, un 46% van ser de població autòctona i un 5% de població estrangera. Segons les mateixes dades, si mirem el que representa aquest volum respecte al gruix de cada sector de població, un 56% del total de la població autòctona van anar a visitar-se al CAP olesà, per davant del 46% del total de població estrangera que també ho va fer.

El departament de Diversitat i Convivència de l'Ajuntament d'Olesa precisament vol combatre aquests tipus de rumors referents a la població estrangera. N'hi ha molts, però un d'ells es centre molt en el tema sanitari, tot afirmant que els immigrants col·lapsen els serveis sanitaris. Precisament, des d'Olesa Ràdio hem pogut conversar amb Pau Mota, llicenciat en medecina i doctor en Geografia i Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha fet una tesi doctoral que contradiu gran part dels estudis que relacionen part de la immigració estrangera amb un augment de les malalties infeccioses.

Segons Pau Mota, de rumors sobre la població estrangera relacionats amb l'àmbit sanitari n'hi ha molts, però en general es poden agrupar en dos grups: aquells que diuen que els immigrants col·lapsen el sistema sanitari, i els que diuen que porten malalties. Mota va iniciar la seva tesi l'any 2000, coincidint amb una gran onada d'arribada d'immigrants al nostre país. La tesi ha explicat, no contradiu tots els rumors, però sí ajuda a entendre perquè es donen aquests rumors i a més, estudis posteriors ajuden a rebatre moltes d'aquestes coses que es diuen i no són certes.

Per exemple, ha destacat, hi ha un rumor que diu que l'arribada d'immigrants va fer augmentar els casos de tuberculosi, quan en realitat s'ha demostrat que l'augment de la tuberculosi estava associat a les condicions de vida, generalment pobres, dels nouvinguts, i no pas per la seva procedència. I és que també hi ha estudis que demostren que la població estrangera, quan arriba al nostre país, està més sana que la població autòctona.

Si hi ha totes aquestes dades que contradiuen els rumors relacionats amb la Sanitat i la immigració, la pregunta seria d'on sorgeixen aquests rumors. Mota és de l'opinió que potser es deu al fet que la immigració és molt visible. És a dir, de seguida veiem gent d'altres cultures en la cua de l'ambulatori. Ara bé, això no vol dir, ha remarcat, que siguin els culpables del col·lapse del sistema sanitari, segurament creat a causa d'una mala planificació econòmica del mateix, ha destacat Pau Mota.

Pau Mota ha destacat que un dels arguments més sòlids que podem utilitzar per lluitar contra aquest rumor és destacar que, en ser una població habitualment més jove, el col·lectiu estranger és més sa que l'autòcton. I si emmalalteix, ha remarcat, és a causa de les condicions de vida que pugui tenir al nostre país, no pas per la seva procedència.

Està clar, però, que un altre argument de pes són les dades sobre atenció sanitària al col·lectiu estranger. I com ja hem destacat, segons dades facilitades pel CAP Olesa al departament de Diversitat i Convivència, la hipòtesi o rumor segons el qual els estrangers col·lapsen el sistema sanitari no és cert atenent a les dades reals.

La tècnica de Diversitat i Convivència de l'Ajuntament d'Olesa, Montse Muñoz, ha destacat que, per obtenir aquestes dades, s'han agafat les persones ateses al CAP durant tot el 2010, i també entre gener i setembre de 2011, que fossin majors de 16 anys.

D'aquestes, s'ha diferenciat entre les que tenien DNI i entre les que tenien un document identificatiu diferent, pressuposant així un marge d'error mínim a l'hora de fer la translació a autòctons i estrangers.

Com ja hem destacat, si mirem les xifres en relació al conjunt de la població olesana, durant tot el 2010 el CAP va rebre un 46% de visites de població autòctona i un 5% d'estrangeres. Si en comptes de visites mirem el nombre de persones ateses (tenint en compte que una mateixa persona atesa pot haver realitzat més d'una visita), el percentatge és el següent: durant el 2010 hi va haver un 23% d'atesos de població autòctona, i un 3% d'estrangera. Si mirem dades de gener a setembre de 2011 (les dades es van recollir a l'octubre de 2011) hi ha ha ver, de població autòctona, un 46% de visites i un 22% d'atesos, i de població estrangera, un 5% de visites i un 2% d'atesos.

Aquests percentatges són respecte al total de la població olesana. Ara bé, des del departament de Diversitat i Convivència també s'ha volgut fer el percentatge de visites respecte al total de cada grup de població. És a dir, quin percentatge representaven les persones autòctones visitades respecte al total de la població autòctona del nostre municipi, i el mateix amb la població estrangera. En aquet cas, i pel que fa al 2010, dins la població autòctona hi va haver un 56% de visites al CAP i un 26% d'atesos, i entre la població estrangera, un 46% de visites i un 23% d'atesos. Entre gener i setembre de 2011 hi va haver, entre els autòctons, un 52% de visites i un 25% d'atesos; i entre la població estrangera, un 41% de visites, i un 22% d'atesos.

El que totes aquestes dades venen a dir, ha dit Muñoz, és que la població estrangera no col·lapsa els serveis sanitaris locals perquè l'atenció rebuda és menor a la població autòctona, es miri com es miri.

A més, les dades del padró d'habitants, destaca Muñoz, demostren també que el gruix de la població estrangera es concentra en edats que van des dels 20 fins als 44 anys, i per tant, podem dir que es tracta d'una població jove, amb les conseqüència que a nivell sanitari aquesta dada pot tenir.

Montse Muñoz també ha destacat, precisament, que un estudi de l'Hospital de Sant Pau conclou que l'assistència a urgències de la població estrangera és la mateixa que l'espanyola, exactament el 14,2% del total de pacients, que correspon al percentatge de població estrangera que viu a l'àrea d'influència de l'hospital.

Font: Olesa Ràdio – 90.1FM