EL GRUP DEL CPM D'OLESA I ABRERA, FELICITA A Mn. PEP, EN AQUESTA CELEBRACIÓ DELS SEUS 25 ANYS DE CAPELLA A LES NOSTRES CONTRADES. LA SEVA TASCA INSISTENT  COM A CONSILIARI DEL NOSTRE GRUP ENS HA PORTAT A  PODER FER LA NOSTRA TASCA AMB LES PARELLES MES OBERTA I AFECTIVA. Mn Pep ens diu:

 25 ANYS DE CAPELLÀ; FELICITAT COMPARTIDA

El proper dimarts 8 d´octubre farà 25 anys de la meva ordenació sacerdotal, i tot i que és cert que “tots els dies són sants i bons pels que estan en gràcia de Déu”, amb tot, també és cert que és un bon moment per donar gràcies a Déu del do de poder ser capellà al servei de Déu i de l´església, dels altres.

Amb motiu de l´aniversari em van demanar que fes una ressenya sobre el meu camí fet també en l´acompanyament de les parelles en el seu camí cap al matrimoni. Recordo que el primer contacte amb el CPM va ser quan era vicari de Martorell, i van venir a alguna reunió de capellans de l´arxiprestat, algunes parelles a explicar-nos què feien des del moviment, i en el seu cas, des de la parròquia de Santa Maria d´Olesa de Montserrat.

Recordo la sorpresa de veure parelles que feien l´acolliment sense preses, i sobretot com ells podien fer-ho des del provocar el diàleg amb les parelles, amb vàries trobades. En aquell moment a l´arxiprestat teníem parelles d´acollidors que feien una trobada amb la parella abans que el mossèn preparés el casament pròpiament dit. Amb els anys vam anar-nos coneixent més, i sincerament, valorant cada cop més la seva tasca. Salvant les distàncies em feia pensar que si com, dèiem a la Jobac, qui millor pot evangelitzar un jove és un altre jove, qui millor podia incidir en la vivència d´una parella seria una parella que visqués el seu amor des de la vivència cristiana. Igualment anava constatant que si per la celebració dels sagraments de l´eucaristia i de la confirmació hi esmerçàvem tantes energies, no podia ser que per un sagrament tant important com el matrimoni, ho féssim una mica massa depressa _ al meu parer_. L´ordenació d´un diaca, d´un capellà necessita tot un procés de discerniment al seminari i amb la consulta a les parròquies i als laics, com podíem no buscar atendre amb més atenció el sagrament del matrimoni?

Comptat i debatut anava fent camí cadascú des del seu lloc. Quan  l´any 2010 s´em va demanar que fos rector d´Abrera, va ser el moment de fer un pas més. A Abrera hi havia el treball del CPM amb les parelles d´Olesa i amb una parella abrerenca, i vaig creure que era el moment de poder acompanyar les parelles, un cop en vam parlar amb el rector d´Olesa – Mn Esteve – que li va semblar bé. Des d´aleshores sóc el consiliari del grup, i posteriorment consiliari del CPM al nostre bisbat de Sant Feliu.

Què m´ha aportat el moviment i el ser-hi? Per a mi ha sigut una ocasió de créixer com a persona i com a cristià. Els capellans tenim el perill de predicar molt i dir molt el que cal fer a les parelles quan nosaltres vivim el celibat, el fer camí junt amb les parelles, veure com va el treball de les parelles amb les parelles que acullen et donen una riquesa humana i experiencial molt important. A part d´això, per molt proper que vulguis ser, al final ets el capellà que celebrarà el casament, i sempre pot haver-hi una certa prevenció; en canvi amb ells poden parlar més de tu a tu.

Els anys han portat a un canvi total en la pastoral pre-matrimonial; caiguda del número de celebracions, realitats totalment diferent al que hi havia fa 25 anys, a nivell humà, cristià... El camí amb les parelles del CPM per a mi ha estat una escola d´humanitat, de vivència cristiana compartida. És per això que crec que és molt més el que he rebut que no el que hagi pogut aportar. I en dono gràcies a Déu. Units en Crist. Mn Pep Aguilar