L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat reclama que els accessos al Quart Cinturó des del municipi tinguin el menor impacte ambiental possible donat l’elevat nombre de vehicles que hi circularan. Aquesta és una infraestructura estratègica per a les empreses de la zona.

Els alcaldes i alcaldesses de Terrassa, Jordi Ballart; de Viladevacalls, Cesca Berenguer; d’Abrera, Jesús Naharro, i d’Olesa de Montserrat, Pilar Puimedon, es van reunir ahir amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, a la seu del Departament per fer front comú i reclamar al Ministeri de Foment que acceleri les obres per finalitzar l’últim tram de la B-40 que resta, la connexió Olesa-Viladecavalls.

L’autovia està executada des de 2010 en dos trams (Abrera-Olesa de Montserrat i Viladecavalls-Terrassa), però falta aquest tram central de sis quilòmetres, que està en execució des de l’any 2009 amb períodes d’aturada. Es calcula que l’obra finalitzarà l’any 2020.

Accessos amb el menor impacte ambiental
Els alcaldes han acordat compilar tot el material sobre el tema i lliurar-lo a la Generalitat en dues setmanes. A partir d’aquí, s’analitzaran compromisos, terminis i necessitats, per portar-los al Ministeri de Foment. El tema més preocupant per als alcaldes és les connexions amb aquesta autovia orbital, ja que la previsió diària de vehicles serà d’entre 60.000 i 100.000.

L’alcaldessa d’Olesa, Pilar Puimedon, reclama que s’estudiïn totes les propostes per crear els accessos d’entrada i sortida amb el menor impacte possible per al municipi. “Si no es fa bé la connexió, entre la N-2, la B-40 i la C-55, molts vehicles hauran de passar pel nucli urbà per enllaçar amb la B-40” i hi afegeix “s’han proposat alternatives per a la creació d’accessos i rotondes a les entrades i sortides per fora del poble perquè volem unes connexions el menys lesives possible”.

Infraestructura estratègica
Un estudi elaborat per l’Institut Cerdà per encàrrec de la Diputació de Barcelona i la patronal vallesana CECOT quantifica els beneficis que aportaria per a l’economia i les empreses aquest tram d’Abrera a Terrassa. L’estalvi intern de les empreses seria de 6 milions d’euros anuals i l’estalvi en l’àmbit de la mobilitat, de 24 milions anuals. En termes de sostenibilitat, s’evitaria l’emissió de 6.700 tones anuals de CO2 i l’impacte macroeconòmic s’ha xifrat en 252 milions.