Tenim el goig d´adjuntar-vos un resum de la segona Jornada de Formació del CPM de les 3 diòcesis que va tenir lloc al bisbat de Sant Feliu el passat 4 de Març. Després de l´acollida que ens va dispensar el secretari del Bisbe de St Feliu, Mn. Agustí Cortés, en Mn. Joan Pere Pulido, el nostre consiliari de la diócesi de St Feliu, actual rector de Capellades, Mn. Pep Aguilar ens va acompanyar en la pregària inicial.

Posteriorment, el nostre consiliari estatal, Mn. Gaspar Mora ens va parlar sobre “Amoris laetitia i la Pastoral Pre-matrimonial” sobre el que hi podrem trobar unes bones orientacions en el resum.

Després d´una estona de café, sucs, galetes i coca d´Olesa, vam tenir una posada en comú força enriquidora.

Tant de bó que tant els que vam poder assistir com els que no vau poder-ho fer, revisquem el bon ambient del que vam gaudir i sabem acompanyar encara millor a les parelles en el seu procés.

 

Una forta abraçada, 

Bene Temporal i Gregori Campos

Responsables del CPM de la Diòcesi de Sant Feliu 

I aqui va el resum de l'exposició. 

L’aportació de l’Amoris  laetitia a la pastoral prematrimonial

per Gaspar Mora

En la seva xerrada Mn. Gaspar va desenvolupar aquests punts:

 

Reflexió general sobre l’Exhortació com a escrit pastoral

- A l’Església hi ha dos àmbits:el de la reflexió teològica i el de la pastoral. La teologia és la “floreta” de l’Església,  hi trobem noms com St. Tomàs, St. Agustí, Karl Rahner entre d’altres. A la pastoral, que ens orienta sobre  què hem de fer, se li dóna menys importància i passa a ser “la criada”.

- Cal, doncs, reivindicar la teologia pastoral. La comunitat cristiana és una comunitat que creu en Crist i vol viure segons el seu esperit. Aquesta comunitat pensa, viu i formula d’una certa manera la seva fe.

- S’ha de tenir en compte de quina manera cada grup, cada edat, cadascú viu la vida cristiana i com cal promoure-la; això és molt important. Hem d’aprendre a acompanyar cadascú a la fe des d’allà on es troba.

-Hi ha dues maneres de fer pastoral:

 1. com cal fer les coses (teologia pastoral)

 2. fer-les (pràctica)

En els capítols 2, 6 i 8 de l’exhortació hi ha la teologia pastoral, el com cal viure i promoure la vida cristiana en el si de la família, i en els capítols 4, 5 i 7 hi trobem la pràctica, el Papa parla a les famílies.

 

Realitats i desafiaments de les famílies

- El dos Sínodes de la Família hi van dedicar molt de temps a aquests aspectes, que el papa rsumeix molt a l´exhortació AL

-La família és una caixa de ressonància del que es viu a la societat (la diferència home-dona, la malaltia, l’atur, les tècniques informàtiques...)

- Altres aspectes que ressonen i cal tenir en compte: perill de l’individualisme, ritme de vida actual, estrès, aposta per l’autenticitat, llibertat, valoració de les relacions familiars, imposició del secularisme, cultura del provisional, manca de futur, narcisisme, mentalitat antinatalista, afebliment de la fe, processos socials com la pobresa o les migracions...

- Els processos culturals són molt llargs. Li costa de vegades segles canviar. La manera d´entendre el treball, la sexualitat, la relació de parella, etc. Forma part de a cultura. Com entén l’Església el món cultural d’avui sense pensar que el pot canviar? Cal que fem una reflexió davant el món cultural per intentar entendre’l i veure com l’hem d’afrontar. L’Església, tan ficada en el seu món, sovint ni s’adona d’aquest altre món.  Per citar un dels casos: en la independència d’Algèria, què deia l’Església francesa?. Es tan fort el poder de la cultura i l entorn, que podríem dir que l´Església francesa o anglesa, es més francesa o anglesa que Església.

 

Missatge cristià

- No es tracta de refer el missatge cristià sobre el matrimoni, parlem més aviat de com l’hem d’entendre. El pensament de l’experiència cristiana sobre el tema de la sexualitat i el matrimoni:

-      amor conjugal que se celebra en el sagrament

-      família, petita església

- De Mn. Gaspar:

 Quan l’Església parla de  sexualitat, el nostre món es posa a la defensiva:”- Encara diem això?”, diuen. En aquest tema de la sexualitat, no en altres, el nostre món acusa l’Església de ser esclava de mentalitats superades, i això ho fa dificilíssim.

A l’Exhortació trobem la concepció de l’Església sobre el matrimoni: en el punt 121 surt la teologia i en el 122, la pastoral.

No fer-se càrrec de la reacció del món d’avui és no ser prou honrat. La solució la trobem en el capítol 8 quan parla dels divorciats tornats a casar: quina actitud prenem davant d’ells?

De manera pastoral i indirecta el Papa planteja el tema del divorci.

 

 La pastoral de l’Església

Sobre la pastoral de la família ,punts 201 i 202:

“Això exigeix a tota l’Església una conversió missionera: és necessari no quedar-se en un anunci merament teòric, desvinculat dels problemes reals de les persones. La pastoral familiar “ha de fer experimentar que  l’Evangeli de la família respon a les exigències més profundes de la  persona.

Quina diferència hi ha entre la sensibilitat del carrer i la de l’Església?

- Per St. Agustí: l’amor conjugal, defensa del matrimoni. Les relacions sexuals es veuen com a  restes del pecat original. Les relacions sexuals, per tenir fills i, caricaturitzant, “els bons cristians, si es pogués, haurien de tenir fills sense relacions sexuals”.

Fins al Vaticà II no es va dir que la relació sexual era signe d’amor. L’amor ,  ànima de tota relació conjugal (Gaudium et Spes, 49).

- La nostra cultura, en canvi, accepta la relació sexual desvinculada de l’amor. L’Església no ho entén; per a ella el sexe només té cabuda en l’àmbit de l’amor conjugal, de la relació humana.

“No es tracta solament de presentar una normativa, sinó de proposar valors, responent a la necessitat que es constata avui, fins i tot en els països més secularitzats, de tals valors” [AL 201].

L’àmbit de la pastoral familiar és la parròquia [AL 202]. I més endavant, diu “ útil l’experiència oriental dels ministres casats”

 

 Pastoral prematrimonial

- Què cal fer? Com? Ja en parlava Joan Pau II a Familiaris Consortio.

En el punt 205 de l’Amoris laetitia trobem l’objectiu:”necessitem ajudar els joves a descobrir el valor i la riquesa del matrimoni”; en el 207, el mètode: “Hi ha diverses maneres legítimes d’organitzar la preparació pròxima al matrimoni, i cada Església local discernirà la que sigui millor, procurant una formació adient que al mateix temps no allunyi els joves del sagrament. No es tracta de donar tot el Catecisme ni de saturar-los amb massa temes. Perquè també val que ‘no el molt saber sadolla i satisfà l’ànima, sinó el fet de sentir i gustar les coses interiorment’ (Ignasi de Loiola, Exercicis espirituals,anotació 2). Interessa més la qualitat que

la quantitat”.

Sovint ens preocupem molt de nosaltres mateixos,  però entre el qui dóna i el qui rep, l’important és el qui rep; tenir present a quina cultura viu, ajudar-lo a créixer.

La preparació remota és la de la família i l’ambient. Però “són indispensables alguns moments personalitzats, perquè el principal objectiu és ajudar cadascú perquè aprengui a estimar aquesta persona concreta amb la qual pretén compartir tota la vida.” [AL, 208].

En els punts 209 i 210:”el moment de veure on hi ha les incompatibilitats o els riscos”. En el 211: “ ...que assumeixin el matrimoni com una vocació que els llança cap endavant, amb la ferma i realista decisió de travessar junts les proves i moments difícils”. El matrimoni vist no com el final del camí, sinó com un punt de partença.

En el 212 el Papa ens parla de la preparació de la celebració i els 213 i 214, de la importància del consentiment:”llibertat i fidelitat no s’oposen, més aviat se sostenen mútuament tant en les relacions interpersonals com en les socials.” Són dues dimensions de la mateixa decisió.

 

Acompanyar, discernir i integrar la fragilitat

Es distingeixen quatre situacions anomenades “irregulars”: cristians ajuntats, cristians casats civilment, cristians divorciats i cristians divorciats tornats a casar.

Seguint Joan Pau II a Familiaris Consortio:

- L’Església acull els divorciats tornats a casar. No exclou, en general. S’adona que tracta als divorciats tornats a casar com no tracta a ningú més. L’Església sap que els que van a missa tampoc no compleixen tots els preceptes.

- El Papa diu que l’Església accepta els divorciats tornats a casar, però cal que aquests facin un discerniment. El que hi ha d’amor en aquestes persones és positiu i do de Déu, al qual elles són fidels. Aquest és un punt fort del document.

- Tot això cal aplicar-ho a la pastoral prematrimonial perquè també els que s’acosten estan en situació irregular. En l’acompanyament que els oferim cal valorar allò de positiu que hi ha en ells, acompanyar-los en la fe, tenir en compte el principi de gradualitat i respectar el procés.

- I un darrer pas que en el CPM està clarament definit: tot això, fer-ho en un àmbit de diàleg.

- El Papa és un signe clar del moment delicat que viu l’Església. Ha de començar una nova Església!

 

Després de la pausa es va iniciar un torn d’intervencions per part dels membres assistents amb comentaris sobre el que s’havia dit  i preguntes a Mn. Gaspar Mora.

En destaquem alguns:

-      Néixer és rebre una vocació, la de ser persones.

-      El batejat rep la vocació de ser cristià.

-      El matrimoni és també una vocació.

-      L’Església dóna sovint testimoni de les vocacions religioses i sacerdotals, però poc de les vocacions matrimonials.

-      Ens hem de deixar veure i sortir en els ambients on ens movem, que sàpiguen com pensem, què fem.

-      Hi ha acollides de promesos per part d´alguns equips CPM on des d´el principi les trobades es plantegen com “repensar-se si volen casar-se.

Bisbat de Sant Feliu, 2017