El Govern municipal d’Olesa proposa a la resta de forces polítiques una excepció prevista per la Junta Electoral Central i planteja que les informacions que doni l’Emissora Municipal durant la campanya electoral es basin en criteris periodístics.

El ple de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat votarà el proper 26 de març una moció que proposa que les forces polítiques del consistori renunciïn unànimement a presentar reclamacions davant la Junta Electoral per la cobertura informativa de la campanya electoral dels comicis municipals del proper maig. En cas que prosperi aquesta moció, Olesa Ràdio, l’únic mitjà públic local, podrà evitar la imposició dels blocs d’informació electoral, que han estat denunciats des de fa anys per diversos col·lectius de periodistes.

El promotor d’aquesta iniciativa és el grup Municipal del Bloc Olesà, que governa a Olesa des de les passades eleccions de 2011 i, per tant, qui més es beneficiaria dels temps de cobertura informativa amb l’aplicació estricta dels blocs, perquè aquest sistema atribueix els temps destinats a les informacions segons els resultats de les eleccions anteriors, i no per criteris de rellevància periodística, de manera que el tractament de la informació queda equiparat al de la propaganda.

La moció que es debatrà al Ple d’Olesa es basa en la doctrina de la Junta Electoral Central, que preveu la possibilitat de deixar en suspens el sistema de blocs quan hi hagi un acord unànime de les formacions polítiques concurrents a un procés electoral que no plantejaran cap recurs davant la Junta.

El Ple de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat l’integren 21 regidors de 7 partits: 9 del Bloc Olesà (que governa en minoria), 4 de CiU, 3 del PSC, dos del PP, 1 de PxC, 1 de l’Entesa dels Olesans - ICV i 1 d’ERC

A banda d’aquesta proposta d’acord d’àmbit local, la moció que es debatrà el proper 27 de març, també sol·licita als grups amb representació al Parlament de Catalunya que la futura llei electoral catalana no consagri la imposició dels blocs electorals. En aquest sentit, cal recordar que el passat 7 de març va transcendir que la ponència de la Llei electoral catalana (LEC) havia arribat a un principi d’acord que mantenia els blocs electorals, reformulant el sistema de control del minutatge de les informacions, i ampliava la seva aplicació als mitjans privats. Tant el Sindicat de Periodistes de Catalunya com el Col·legi de Periodistes de Catalunya s’han manifestat contraris al fet que la llei catalana consagri els blocs electorals.
La Llei de règim electoral general, d’àmbit estatal, diferencia entre espais gratuïts per a la propaganda i espais informatius, i només estipula en el cas dels primers que hi ha d'haver una distribució proporcional del temps que es dedica a cada partit en funció dels vots obtinguts a les darreres eleccions equivalents. Pel que fa a la informació electoral, però, les reclamacions interposades pels diferents partits polítics davant la Junta Electoral Central han anat configurant una doctrina que ha tendit a equiparar el tractament de la propaganda i el de la informació electoral.

La situació que es produeix a Espanya i a Catalunya és excepcional, ja que a la majoria de països occidentals la informació política en períodes electorals no està subjecta al sistema de blocs: o bé s’exerceix un control per part d’autoritats de l’audiovisual, o bé s’efectua un control intern per part de les emissores públiques. Aquest fet va ser denunciat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya a la campanya “Blocs electorals, una anomalia europea”, amb motiu de les eleccions europees de maig de 2014. En una nota de premsa emesa el passat 7 de març sobre les informacions relatives a un principi d’acord en relació amb la LEC, el Col·legi considerava que si s’acaba aprovant el text incloent els blocs “se sacralitzarà una ingerència intolerable, i s’elevarà a rang de llei una aberració”.