aOlesa.com

Pàgina principal >> Articles d'Opinió >> L’espoli fiscal un mal negoci

Contacte

aOlesa

General

Plànol del municipi

L’espoli fiscal un mal negoci

Article realitzat per: Ramon Alemany

Aquest mes de març, s’ha constituït al pavelló Sant Jordi de Barcelona l’Assemblea Nacional Catalana, un moviment que busca la unitat per a aconseguir la independència, un gran moviment transversal per a afavorir les condicions i l’èxit per a celebrar el referèndum per la independència.

És una realitat que a Catalunya des de 1714 sempre hi ha hagut un sentiment d’incomoditat amb el tracte rebut des d’Espanya, que ha estat sempre marcat per la imposició pel dret de conquesta. Espanya ha tractat sempre Catalunya com ho feien les nacions fortes amb les colònies. Aquesta realitat també ha comportat un rebuig social, que es manifestava en les ànsies d’independència d’un cert nucli de ciutadans.

També durant aquest període històric una gran part de la nostra societat ha cregut i ha intentat que les formes de relació de Catalunya amb Espanya esdevinguessin diferents i que l’intent era d’arribar a una entesa on el respecte i lleialtat mutus prevalgués en les relacions entre ambdues nacions.

A començaments d’aquest segle XXI, els esdeveniments polítics ens mostren amb gran cruesa que Espanya no s’ha mogut, ni té intenció de fer-ho, ni un mil•límetre del seu concepte de relació, prepotent i extorquidora, en què només compten amb Catalunya per l’afany recaptatori.

Les dades publicades a la premsa d’aquesta setmana són eloqüents:

Amb l’espoli abusiu de només l’últim any de 16.000 milions d’euros la Generalitat no hauria de fer cap retallada i aniria sobrada.

Amb l’import anual de l’espoli es podria pagar cada any i des del 1986 fins al 2009 (últimes dades disponibles), en un total de 23 anys:

93 hospitals com el fet a Reus el 2010 (172 milions)
o 26 noves terminals com la T1 del Prat (602 milions)
o 2 vegades tot el pressupost anual de la Sanitat de Catalunya (8.978 milions)
o 3 vegades tot el pressupost d’Ensenyament públic de Catalunya (4.800 milions)
o el total del cost de la línia 9 del metro de Barcelona (14.639 milions)
o 2 vegades el corredor ferroviari mediterrani a Catalunya (16.619 milions).

L’import de l’espoli representa que cada any i contínuament els catalans perdem 2.250 euros per persona, o 9.000 euros per cada família de 4 integrants, o 11.250 euros per la meva família de 5 i que ha acumulat des del 1986 l’import de 258.750 euros (tot un bon pla de pensions que s’han polit).

Arribats a aquest punt, la situació és insostenible: l’espoli que patim és de delicte i ens cal trobar-hi una solució urgent. Vist que la realitat ens mostra que no hi ha condicions d’entesa amb una Espanya que o ens menteix (ZP) o no ens vol escoltar (Rajoy), s’imposa que nosaltres prenguem una determinació i que ens separem amistosament, com avui fan tantes parelles.

També és veritat que la separació no ens resoldrà de cop tots els nostres problemes (atur, corrupció, ineficàcia...), però sí que ens permetrà la presa de decisions per a encarar-los sense traves, sense necessitar el seu vistiplau i amb els recursos generats amb el nostre treball i els nostres impostos.

Només nosaltres som els responsables del nostre futur, i ens cal prendre consciència que haurem de decidir que ha de ser en un breu termini de temps i que pel nostre interès hem de resoldre aquesta situació tan desfavorable, per facilitar el progrés dels nostres fills i néts.

Ramon Alemany i Enrich

Encara no hi ha comentaris ... i si hi dius la teva?