Entrevista feta el 8 de juny de 2011 per 'La Bústia del Baix Llobregat Nord'
Persona molt compromesa i que parla sense embuts. Tot i això, diu que mai ha rebut cap mena de pressió. Arcadi Oliveres és economista, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Justícia i Pau. És casat, amb quatre fills i un nét. Va contestar les preguntes de La Bústia en un despatx de l’IES Creu de Saba d’Olesa, al que va assistir convidat per la Plataforma Olesa es mou.
-Vostè participa activament en tots els moviments socials. Per què?
-Potser perquè l’època en que vaig educar-me ja exigia compromís, la dura època del franquisme. Vaig viure uns anys bons a la universitat, els 60, amb el naixement del sindicat d’estudiants que va acabar amb el famós maig del 68. Era un moment en la que la preocupació social era forta. I amb un ensenyament primari als escolapis, una escola bastant compromesa aquell temps. Recordo que, en els cursos de preuniversitari, estic parlant de l’any 59, ja ens feien conferències sobre el marxisme, la lluita de classes, el sindicalisme, en els anys més foscos del franquisme. Per tant, tot això, en un context gens favorable, ja em va fer agafar compromís.
-Què en pensa del moviment social que s’està vivint?
-A mi em rejoveneix una mica. Penso que, després de tants anys de silenci i diria (potser la paraula no és massa adequada) “d’atontament de la població” ara hi ha una mena de renaixement important de reivindicacions, ben justificades totes elles, i per tant està bé que és faci així.
-Què ha passat perquè sorgeixi?
-Han coincidit tres o quatre coses diferents. Això ha estat una mica el fruït de la protesta de diferents grups. En el cas de Catalunya, hi estava molt vinculat amb tot aquest moviment, la gent que s’anomenava “afectats per la hipoteca”. Persones que se’ls ha tret el pis però continuen amb un deute ja que no cobreix la nul·litat del crèdit. A Madrid, hi ha força gent que protestava contra la famosa “Llei Sinde” que posa dificultats a tota la circulació lliure d’Internet. També hi ha, probablement, molts aturats que ja se’ls ha acabat l’atur i ara es troben sense res. Una sèrie de gent jove que es troba sense feina, amb uns estudis que els deixa ben preparats però que després no poden exercir. S’ha de tenir en compte que estàvem prop d’unes eleccions (autonòmiques a Espanya i municipals aquí) i podia significar, també, una mesura de protesta. Penso que ha influït una mica a aquest abanderament, per una banda, que Stéphane Hessel treiés aquell famós llibret sobre la immigració; i per l’altra, el professor de la Universitat de Madrid, José Luis Sampedro, que també havia tret un altre llibret que es deia “Reacciona”. I bé, coses d’aquesta mena que penso que han coincidit en un moment que ja estava preparat. Que m’hauria agradat que això fos dos anys abans, per descomptat, però mira...
-I en època de campanya electoral...
-Sí, però de fet, massa curt perquè va sorgir una setmana abans de les eleccions i per anar bé ho hauria d’haver fet tres o quatre mesos abans.
-Què creu de l’amenaça que va sortir de prohibir les manifestacions?
-Bé, prohibir penso que només s’ha fet la de Barcelona, generant aquella actitud completament inhumana promoguda per un senyor que hauria de dimitir i que es diu Felip Puig. Enviant els Mossos que van demostrar de quina manera apreciaven els drets humans. Per tant, això és intolerable. En altres llocs, penso que s’ha permès bastant aquestes manifestacions.
-Què en pensa del que va passar amb els Mossos d’Esquadra?
-Doncs que la policia mai ha d’actuar d’aquesta manera. A l’escola de Mossos d’Esquadra s’ensenyen els drets humans i, per tant, s’haurien de respectar.
-Hi ha hagut moviments a tot arreu
-Molt bé. Des que van començar aquestes acampades he recorregut 23 ciutats. Per tant, penso que ja les he conegut bastant bé i sempre veig que hi ha una manera de funcionar, que a mi m’encanta, que és la discussió política. La d’intentar treure a la llum allò que es discuteix i sempre amb unes actituds que són completament no violentes, molt respectuoses amb l’ambient i amb tota mena de persones i, per tant, em dóna la impressió que estem endagant un camí magnífic.
-Cap on derivararan aquestes manifestacions?
-Bé, això és difícil de dir. Encara ens queda una llarga etapa de manifestacions d’aquest tipus, de concentració amb acampada o sense segons els casos, però que haurà de seguir. Penso que la primera etapa no és aturar les acampades, encara que algunes s’haurien d’anar canviant de lloc perquè a la Plaça de Catalunya ja ha passat massa temps que la gent està concentrada. S’ha d’anar a tots els barris de Barcelona, a tots els poblets del país i, fins i tot, a d’altres països perquè el que s’ha d’establir és una primera capilaritat. És a dir, la discussió, la reflexió i la indignació s’ha d’anar extenent cap a altres llocs i que permeti que una part important dels ciutadans hi participin i acabin sorgint propostes. M’agradaria que fos una “tardor calenta” i començar a apretar a aquells que són responsables dins el món polític, l’empresarial, el financer. Penso que hauria de ser un camí ideal a seguir.
-Quina mesura s’hauria d’aplicar per capgirar una mica la situació
-S’hauria de capgirar del tot. Perquè estem en un moment completament injust, en un moment molt poc democràtic, en un moment que, existint recursos com existeixen, la gent s’ho passa malament i uns pocs s’aprofiten de tot. I, evidentment, això s’ha de capgirar totalment. Aquests pocs, com els banquers, si convé se’ls ha de jutjar.
-Realment un canvi de sistema...
-Seria de desitjar que sí. Perquè el capitalisme és suficientment pervers com perquè l’hagin de canviar immediatament. No és admissible el que està fent el capitalisme. Per tant en aquí, i fins i tot, molt més en els països del tercer món, estan generant pobresa i, per tant, el capitalisme és un sistema a destruir.
-Què en pensa dels abusos de la banca?
-Ja he dit que els banquers a la presó immediatament. És inadmissible els beneficis que té la banca, les operacions clandestines. Però jo no voldria dir la banca. Vindria a dir tots aquells que intervenen en operacions financeres. Per tant, els que treballen a les borses, a les caixes d’estalvi, els que intervenen en fons de pensions. Tots aquells que estan vinculats en el món financer.
-Creu que seia sensat sortir de la zona euro?
-Absolutament. No només Espanya. He predicat moltes vegades que hauria de sortir de la zona euro tant Portugal, Grècia, Irlanda, Itàlia.. Penso que ho dic amb una certa validesa. Tinc moltes conferències fetes en les que, fa deu anys, demanava que no s’entrés de cap manera en l’euro, que era una bajanada i que ens costaria molt car. Em sap greu reconèixer-ho, però el temps m’ha acabat donant la raó.
-Què en pensa del gir polític que hi ha hagut?
-En un moment en que la gent protestava contra una acció molt mal duta a terme pel govern socialista a Madrid i pel tripartit a Catalunya i que s’havien guanyat la reacció de la gent (més a Madrid que no pas a Catalunya), la reacció ha estat anar a buscar uns, els democonvergents. I penso que demostra la manca de previsió política. Que s’enfadin amb els que manen em sembla absolutament correcte, però ha estat el que diu la frase catalana “És pitjor el remei que la malaltia”. Que el partit socialista ho ha fet malament, segurament. No tant malament en tot, però han fet coses malament. I que ara, la solució sigui caure en braços, per una banda de Convergència i, per altra, del Partit Popular i que aquests donin suport a partits impresentables com Plataforma per Catalunya, o que una persona del PP, racista i xenòfob, pugui acabar sent alcalde de Badalona això no pot ser de cap de les maneres.
-Finalment, vostè ha vingut convidat per una plataforma ciutadana com Olesa es mou. Per què?
-Penso que és una gent activa, que treballa per la societat, sobretot que s’allunya bastant dels criteris polítics. I, si em conviden sempre hi vaig sigui qui sigui, dretes i esquerres. Però, en aquest cas, com que veig que és una gent amb una preocupació social, comunitària i que vol tirar endavant, m’hi afegeixo, sempre i quan, el calendari i l’horari ho permeti.
Entrevista: Olga Solà
Fotos: Lluís Gutiérrez
  |
Article realitzat per: Periodista de l'aTotArreu.com
Novembre
