CIÈNCIA I FE AL SEGLE XXI, PER Mn. EMILI MERLÉS, RECTOR DE LA PARRÒQUIA DE SANT CUGAT

 

 RESUM JORNADA DE FORMACIO DEL CPM TRIDIOCESIS (1 JUNY 2019)

LLOC: CASA ABACIAL MONESTIR DE SANT CUGAT

TEMA: DIÀLEG FE I CIÈNCIA AL SEGLE XXI

PONENT: MN. EMILI MARLÈS, RECTOR DE LA PARROQUIA DE SANT CUGAT

Després d´una estona de pregària Pasqual, en Mn Emili ens va fer una exposició sobre aquest tema en el que les ideies més rellevants van ser:

-Al llarg dels segles, el diàleg entre Fe i Ciència ha passat per moments més bons i més dolents. El moment més complicat va ser durant els segles XVI a XIX amb la condemna de Galileo, i la teoria de la evolució de Darwin. Eren moments en els que quan hi havia qualsevol conflicte entre el que deia la Biblia i el que deia la Ciència, se li donava la raó a la Biblia.

-Afortunadament, la Biblia el que pretén no es donar resposta a tot, sino que es el missatge de Salvació de Déu, i tot el que s´en vagi d´aquest enfoc està equivocat. De fet ja en el segle XX, no hi ha hagut massa conflictes entre Fe i Ciència, i ha estat un segle amb molts descubriments científics que no corroboren el que diu literalment la Biblia: big-bang, ADN, mecánica cuántica, etc. També es rellevant considerar que en els orígens de la ciencia en el segle XVI-XVII, quasi bé un 30% dels científics eren clèrigs. Per exemple tenim a Mendel o el fundador de la Geologia que va ser un bisbe.

 

-Un aspecte molt interessant que en Mn Marlés ens va transmetre a través del quadre de Rembrandt: “Filósofo meditando”, es que cada ciència ens dona una visió parcial de la realitat. Com una radiografia que només ens mostra els ossos i no altres órgans, cada ciència només ens aproxima a la realitat d´una manera parcial. Per intentar conèixer la realitat en el seu conjunt cal exercitar diverses disciplines que profunditzen en la seva parcela. I aquí anem passant de la Física, a la Química, Biologia, Filosofía, Teologia, etc. Aquestes últimes intenten donar respostes a les preguntes que les ciències experimentals no arriben.

-En aquest sentit apareix la Filosofia de la Ciència que estudia com la ciència capta la realitat.

-Arribem al concepte de les “Metaqüestions”, i en aquest sentit en Mn Emili ens va parlar d´alguns principis antrópics (qualsevol teoria sobre la naturalesa de l'univers ha de permetre la nostra existència com a éssers humans i ens biològics basats en el carboni en aquest moment i lloc concrets de l'univers), com són algunes constants físiques com les de la gravetat o del del electromagnetisme. Algunes simulacions, indiquen que si aquestes constants, que són universals, tan sols es desviesin en un percentatge molt petit, infinitesimal, no existiria la vida, ni tan sols l´àtom de carboni. Aquestes constants, son fruit de l´atzar?

-La ciència no pot confirmar ni negar la existencia de Déu. Es fruit d´una experiència.

Després de la xerrada varem tenir reunions per grups on vam tractar si les parelles ens plantegen de vegades algún d´aquests temes, com els enfoquem, i quines ideies ens emportavem a casa.

Mn. Emili ens va encoratjar a fer el curs on line sobre aquest tema. Ens podem apuntar a través de la web: https://www.scienceandfaithonline.com/es

També vam gaudir de la tradicional coca d´Olesa, dels cafés de St Cugat i els sucs de Barcelona.

Les, al voltant de 22 persones que vam assistir a la jornada, vam sortir tots molt satisfetes del que vam aprendre i compartir, i volem donar moltes gràcies a Mn. Emili per la seva acollida, disponibilitat, sabiduría i pedagogía per explicar-nos aquest tema.