No fa gaire un amic em va enviar un link en que enllaçava amb un fragment del film de l’any 1970 de Elio Petri: INVESTIGACIÓN SOBRE UN CIUDADANO LIBRE DE TODA SOSPECHA, era una escena en que el protagonista (Gian Maria Volonte) feia un discurs-arenga a un un grup format per líders de la democràcia cristiana italiana, militars, caps de policia, eclesiàstics... en ell advertia de la greu situació que passava el país i parlava de estudiants que es manifesten, homosexuals, prostitutes, revistes satíriques, periodistes lliurepensadors, intel•lectuals, la excessiva llibertat de premsa i per acabar els posava a tots dintre el mateix sac del terrorisme, al final del discurs crida: CIVITLIZACIÓ I REPRESSIÓ! Es a dir que només mitjançant la repressió es pot aconseguir la civilització.

Després vaig veure un video d’una classe impartida per el professor Huerta de Soto durant el curs 2009-2010 a la universitat JUAN CARLOS I de Madrid en que advertia del perill que suposen els cineastes i els intel•lectuals sobre tot europeus i que considera que la intel•ligència es un perill i també diu que els intel•lectuals son perills socials i polítics en potència i que els seus pensaments poden tenir conseqüències nefastes.

Comença a parlar ja del perill que van suposar Sòcrates i Plató i arriba fins els nostres dies.

I es curiós, aquest menyspreu també es trasllada a certs grups tant d’extrema dreta com d’extrema esquerra que veuen als escriptors, cineastes, filòsofs... com a aprofitats i lladres que viuen del “cuento” sense treballar ni guanyar-se res amb el seu esforç.

Suposo que per aquests teòrics del feixisme el pensament es perjudicial i nociu, que va en contra de els valors fonamentals de la societat (o era sucietat?), per ells no ha d’existir el pensament, simplement ens em de tornar idiotes per LA ROJA, EL BARÇA o coses d’aquestes que de fet no aporten res a la societat, al mon ni a la gran Europa ni a la civilització de la que es suposa ens em de sentir tant joiosos.

Que la gent es suposa que després de treballar vuit fores diàries (els afortunats) no tinguin res més que enxufar-se a la televisió i ser obedients i no pensar per si mateixos i si s’han d’esvalotar per alguna cosa que sigui per el futbol, per la Belen Esteban o per ximpleries així, coses innòcues que de fet no son més que la nostra vergonya nacional.

Es com si es pretengués que amb el temps el fet de llegir, escriure, pensar, fer un film que pretengui significar quelcom més que un grapat d’explosions s’anés convertint en quelcom clandestí i proscrit i castigat per la llei, una llei que prohibeixi pensar per un mateix.
 

Joaquim Parera