Josep M. Farré va néixer al barri de la Ribera, a Barcelona (1971), però les circumstàncies vitals el van empènyer al Baix Llobregat: ha viscut a Olesa i ha treballat durant una dècada al col·legi La Mercè, de Martorell. Llicenciat en filologia Hispànica i el Periodisme, va viure als EUA el curs 2008-09. L’Informador de Martorell l’ha entrevistat perquè ens doni una visió de primera mà del que s’està coent a l’altra banda de l’Atlàntic.

Per què l’aventura americana?

El meu nebodet de deu anys diu que té un tiet inquiet. Després de deu anys treballant i vivint en un mateix lloc, un té una certa sensació d'estancament. Em vaig assabentar de la possibilitat d'anar a treballar allà i, sense acabar de veure-ho clar, ho vaig provar, per tastar noves coses i respirar aire nou, tot i que contaminat.

On vas estar i fent-hi què?

Vaig anar a parar a una escola pública de l'estat de Louisiana, que es troba a la cua de gairebé tots els rànquings, excepte el de delinqüència, alcoholisme i vida nocturna. Vivia relativament prop de Nova Orleans (uns cent kilòmetres), i en aquesta escola era, naturalment, el professor d'espanyol.

Com vas viure l’obamamania?

Louisiana va ser un lloc curiós per observar-la, ja que va ser el segon estat en què el seu adversari, McCain, va guanyar amb més diferència. Em va sobtar molt la tensió racial que vaig constatar: pensava que el tema estava més superat. A la meva escola, majoritàriament negra, els nens i nenes blancs es relacionaven gairebé només entre ells. Recordo que el dia abans de les eleccions, la directora va convocar el professorat a una guàrdia extraordinària pel matí següent en previsió d'aldarulls en cas que guanyés McCain. No va caldre actuar, òbviament.

Els EUA tenen cap interès a refundar el capitalisme o ja els va bé com funciona l’economia global?

L'americà mitjà de l'anomenat "Deep South" que jo vaig conèixer té el sistema absolutament arrelat. Els seus hàbits quotidians estan impregnats dels valors capitalistes. Ara bé, Obama, al capdavant d'una nova onada de pensament, ha detectat que això és totalment insostenible. Agafar el cotxe per llançar les escombraries o per anar al caixer automàtic (que està situat a l'alçada de la finestreta del vehicle), o posar l'aire condicionat a 18-20 graus a l'estiu són rituals quotidians. Caldrà veure si la reforma profunda que vol introduir acaba per rebentar el sistema, com va patir Gorbàtxov a l'Unió Soviètica.

Quant a la manera de viure, explica’ns que és per a tu l’american way of life.

L'estil de vida que vaig veure té com a valors principals la família, el treball i la religió. Viuen per treballar, per tenir una casa amb jardí on jugar amb els nens i el gos, i intenten conciliar el seu dogmatisme religiós amb els seus impulsos vitals.

Catalunya està patint per integrar la nova immigració. Com ho fan allà? Amb quins resultats?

No puc parlar gaire d'això, perquè Louisiana, en ser el segon estat més pobre de la Unió, no en té gaire, d'immigració. Això sí, prou en té de resoldre els seus conflictes racials amb la majoria negra, que forma un estrat social inferior.

Les universitats nord-americanes encapçalen tots els rànquings de qualitat. Què és el que les fa diferents?

Jo no vaig viure la realitat universitària, vaig treballar a secundària (Middle School). Però sí vaig poder fer classe a un High School i puc assegurar que el nivell acadèmic era lamentable. Suposo que són capaços de captar el talent que hi pot haver en un país tan gran, i també els millors cervells internacionals.

El vigatà Quimi Portet diu que la dieta mediterrània és un mite, que a Vic quan fa fred el que s’imposa és el capipota. I als EUA? S’hi menja tan malament com diuen les males llengües?

Radicalment, no. Jo hi vaig menjar molt bé, allà. Era una cuina amb certa influència mexicana o fins i tot tropical, amb un predomini de les gambes que em va recordar molt Forrest Gump. Si hi ha una quarta obsessió dels americans, a banda de les tres que deia abans, és el menjar. Recordo que a la sala de professors mai no vaig sentir parlar de política, però a diari hi havia converses sobre tal o qual restaurant o recepta.

Hi ha als EUA una noció de cultura a l’europea o el consum cultural ho envaeix tot?

Al cinema del meu poble no vaig veure projectada ni una sola pel·lícula europea en tot el meu periple allà. Imagino que deu ser ben diferent a la costa Est. La majoria dels meus alumnes no tenien una idea gens clara d'on estava Europa, ni tan sols que allà no s'hi parlava anglès. Un dia vaig preguntar on els sonava que es parlava espanyol, i entre les moltes barbaritats que van contestar, un va respondre "Anglaterra".

Es coneix Catalunya a l’exterior?

Allà no, per descomptat, però sí que em va sorprendre molt l'emoció dels nois quan els deia que jo era de Barcelona. Es veu que les Cheetah Girls havien fet una pel·lícula aquí per a la Disney, i sempre em preguntaven si les havia vist.

Volta el món i torna al Born?

Sí, i a més literalment. Ara visc a Barcelona, i quan vaig tornar d'allà em vaig instal.lar uns mesos a casa dels meus pares al costat de Santa Maria del Mar. Pels inquiets està molt bé que hi hagi coses que no es moguin de lloc.

Andreu González Castro

www.gonzalezcastro.net