Després de quasibé dos anys de l’acord de col•laboració entre el Patronat de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell i la Mútua de Terrassa, el centre ha millorat quant al sistema assistencial i de gestió. Un equip format per quatre persones es van incorporar per tirar endavant un pla d’empresa amb l’objectiu de donar servei a la gran demanda existent i cobrir el temps de transició fins a la construcció del nou hospital. Quan acabi el període d’assessorament, previst per tres anys, s’hauran reduït les llistes d’espera i s’haurà millorat el servei d’urgències.

Quin balanç fa del període en què vostè s’ha fet càrrec de la direcció mèdica de l’Hospital?
El balanç és positiu. Des de la presidència del Patronat de l’hospital se’ns va encarregar treballar cap el futur buscant tant la màxima qualitat a nivell assistencial com la màxima eficiència a nivell de gestió. En aquests dos aspectes, els resultats estan sent satisfactoris gràcies a la bona predisposició i a la gran col•laboració de tots els professionals de l’hospital.

Com es va trobar l’Hospital?
A les organitzacions, a vegades es perd la perspectiva de futur en el sentit que els professionals perden la il•lusió en el projecte en el que participen. Ens vam trobar amb un equip mancat d’il•lusió amb el projecte de futur, a més, que l’hospital es trobava en una certa decadència. Aquest podria ser una mica el punt en que em vaig trobar l’hospital i, en aquest sentit, estem enfocant els nostres esforços en tornar a il•lusionar a les persones que al cap i a la fi són les que el portaran a terme. Que l’hospital té sortida de futur. S’ha fet una tasca molt important, i en aquests moments som l’hospital que menys llista d’espera té.

Quina és la població potencial que atén l’Hospital i quina és la infraestructura.
Actualment, l’hospital abarca 13 municipis de la comarca: Abrera, Collbató, Esparreguera, Castellví de Rosanes, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Olesa de Montserrat, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Masquefa, El Bruc, Gelida i Sant Llorenç d’Hortons. Això es tradueix en una població potencial d’aproximadament 144.000 habitants.
A nivell d’infraestructures, hi ha 127 llits; 11 places d’Unitat Quirúrgica Sense Ingrés (UCSI). Petites intervencions que no comporten l’estada a l’hospital, sinó que són d’un sol dia. I això és el que ens ha permès, fonamentalment, incrementar les altes quirúrgiques en un 40%.
Quant a professionals, hi ha 544 de personal equivalent (els de jornada complerta de 40 hores) dels que 132 són facultatius, 134 diplomats d’infermeria, 121 tècnics superior i la resta està format per personal assistencial no qualificat, administració, serveis generals i direcció.

I les llistes d’espera...
L’hospital no està congestionat, excepte el servei d’urgències que sí es troba en una situació, podríem dir, més lamentable.
Tenim llistes tant de l’àrea ambulatòria com de la quirúrgica més que decents. Estem funcionant amb els llits que tenim i no hem hagut d’anul•lar cap dia de programació quirúrgica perquè no tinguem espai.
Actualment, les llistes d’espera quirúrgica, de mitjana, són de 4 mesos. Principalment i per estadística, hi ha patologies amb espera d’un mes, com els de vesícula i de cataractes de cinc. Però fent la mitja no arriba als quatre mesos. Altres intervencions per destacar són les d’hèrnies, amb un mes i mig, pròstata, dos i mig i varius, amb quatre mesos.
Resumint, podríem dir que les intervencions de petita cirúrgia no arriben als tres mesos i les més complexes estan sobre els quatre.
Quant a les visites, les de més llarg termini són les de traumatologia, dermatologia i oftalmologia. Tot i això, s’han millorat molt. Aquestes són dades de visites no urgents, sinó programades. Les que tenen urgència, es tracten al mateix moment.
Les urgències estan classificades d’1 a 5. Les tres primeres són de gravetat i les que reben la valoració de 4 i 5 es consideren banals, de baixa complexitat i són les que haurien d’anar a l’assistència primària, als CAPs. Però, acaben sent el 80% de les visites que fem aquí.

Com està el servei d’Urgències?
El servei saturat a l’hospital és el d’urgències. Té una limitació d’espai important que fa molt difícil assumir els pacients en determinants moments d’increment de la demanda.
Estem treballant en el pla funcional d’aquest servei que ha de reflectir el seu creixement i el nou model organitzatiu i que esperem poder començar a desenvolupar el més aviat possible.
L’oferta assistencial actual de la resta de serveis és correcta. Evidentment, sempre hi ha algun punt a millorar.
El que sí vull destacar és que la imatge dels hospitals és el servei d’urgències. Per això, ara és un tema prioritari. Farem obres perquè l’hospital tingui viabilitat fins que estigui el nou equipament.
Hi haurà una reedistribució de les habitacions, dels espais, es creixerà per l’àrea de menjador, el pati i el cel obert, que es tancarà. I això farà que es guanyi en prop d’un 40% en serveis d’urgències.

Quin ha estat fins ara l’impacte de la grip nova?
De moment, l’hospital no està patint una gran afluència de pacients tot i que, els darrers dies s’ha incrementat. Crec que l’atenció de pacients a l’atenció primària amb quadres gripals està ajudant a aquesta contenció, i ha de ser d’aquesta manera perquè a l’hospital poguem atendre amb més agilitat els processos amb gravetat.
A nivell d’estadística d’urgències, el mes d’octubre hi ha hagut 24 casos de síndrome gripal no confirmat. I el mes de novembre, 60. Ara bé, nosaltres només fem la confirmació de grip A a les persones que s’ingressen.
Quant als casos de pneumònia atesos a urgències, a l’octubre han estat de 49 i al novembre 48. D’aquests hem ingressat amb una sospita de pneumonia per grip A, un total de 39 persones. I d’aquests, positius han estat 9.
El que sí hi ha hagut és molt impacte. Es tracta d’un virus nou i no se sabia si mutaria o no. Ara bé, a l’hospital tenim un pla de contigències preparat per actuar.

Olga Solà
la bústia